Esdeveniments a Mallorca

La Mercredi Addams ha crescut i guarda un secret que podria sacsejar els fonaments de la seva peculiar família: s'ha enamorat de Tomas, un jove dolç i completament "normal".

Dreaming Bubbles és un espectacle que t’immergirà en una experiència fantàstica plena d’emocions i rialles, dins del món efímer de les bombolles, per somiar en família. Deixa’t portar per la màgia i la il·lusió creada per Whitedream, el Màgic de les Bombolles de Sabó i rècord Guinness, que ens farà sentir que, malgrat l’adversitat, la bellesa i fragilitat d’una bombolla poden mantenir viva la il·lusió de somiar i creure en la màgia. Més que un espectacle, "Dreaming Bubbles" és una experiència fantàstica per somiar junts amb tota la família. Whitedream ens mostra que, malgrat l’adversitat, la bellesa i fragilitat d’una bombolla de sabó poden mantenir viva la il·lusió de somiar i creure en la màgia.

Per parlar d'El Consorcio, és impossible no mencionar Mocedades, ja que tots els seus membres formaven part d'aquest grup. Són l'únic grup hispànic que ha venut més d'un milió de còpies d'un únic tema cantat íntegrament en espanyol. El Consorcio, format per Estíbaliz Uranga, Amaya Uranga, Iñaki Uranga i Carlos Zubiaga, és el grup vocal per excel·lència d'Espanya, i els seus grans èxits continuen sent populars avui dia. “Tómame o déjame” (Pren-me o deixa’m), “El vendedor” (El venedor), “La otra España” (L’altra Espanya), “Qué pasará mañana” (Què passarà demà), “Secretaria” (Secretària), “Quién te cantará” (Qui et cantarà), “Desde que tú te has ido” (Des que te n’has anat), “Amor de hombre” (Amor d’home), “Dónde estás corazón” (On ets, cor meu), “Le llamaban loca” (Li deien boja)... marquen la seva extensa i intensa carrera que abasta més de cinc dècades de la història de la música espanyola. "Eres Tú", una cançó composta per Juan Carlos Calderón, va ser un dels majors èxits de la seva carrera. Va ser la cançó amb la qual ell i Mocedades van aconseguir el segon lloc al Festival d'Eurovisió de 1973.

La nova gira d’El Consorcio rendeix un emotiu homenatge a la nostra estimada Amaya Uranga, fundadora i ànima de Mocedades i El Consorcio, actualment ja retirada dels escenaris.

Programa Concert per a piano núm. 3 — Béla Bartók Scheherazade — Nikolái Rimski-Kórsakov Intèrprets Juan Floristán, piano Michal Nesterowicz, director Orquestra Simfònica Illes Balears

Tot anirà bé… o no, Un espectacle d'humor diferent, fresc i atrevit, on l'optimisme, la improvisació i la complicitat amb el públic es barregen en una experiència única i irrepetible.

Després de l’èxit del seu primer musical, ara arriba “CONFIA”, la nova obra del grup CREE.

Coldday està considerat un dels millors tributs a Coldplay del món.

La cursa de muntanya Galatzó Trail tindrà lloc el proper 7 de març de 2027 a la Finca Pública de Galatzó (Es Capdellà, Calvià, Mallorca).

El Comandant Lara i companyia presenten: Els 3 Tenors. Hi ha veus prodigioses a l'escena internacional, i aquesta... no en és una. Tres còmics, zero inhibicions i un objectiu: riure. Tres cantants preparats per arribar a les notes altes. El Comandant Lara, Jesús Tapia i Vicente Ruidos ens oferiran una vetllada d’humor on l’òpera és el menys important. Per a la vostra tranquil·litat, deixeu-me clar que aquests senyors no cantaran. No veureu cap actuació lírica. Assistireu a un carrusel de disbarats, ximpleries i total disbarat. No podria ser d’una altra manera, perquè tenim el Comandant Lara com a cap de cartell. Acompanyat de Jesús Tapia i Vicente Ruidos (amb 20 anys d’experiència a escenaris de comèdia per tota Espanya). No us perdeu Els 3 Tenors. El que comença com un recital de cant aviat es converteix en un festival de acudits, paròdies i improvisació. Humor proper i sense filtres. Un espectacle on no veniu a veure òpera, veniu a riure.

El Mantle i el seu Ull va néixer d’un desig urgent de ballar i cantar els paradigmes que impregnen el nostre temps: socials, ètics, estètics, polítics i existencials. Basant-se en el pensament de María Zambrano, especialment en la seva defensa dels somnis, la interioritat i la raó poètica, aquesta obra es posiciona com una resposta sensible a un món hipervisible governat per l’artifici tecnològic. En una època en què la vida s’ha convertit en un espectacle de consum, on el desig ha estat segrestat per algoritmes i l’atenció per pantalles, el son —com un espai sagrat, misteriós i orgànic— emergeix en aquesta peça com un lloc de resistència i regeneració. A l’escenari, Eduardo Guerrero es rendeix al descans, i d’aquesta rendició neix una dramaturgia simbòlica, onírica i profundament humana, on el cos balla allò que les paraules no poden expressar.

Celebrant 50 anys de Star Wars Tanca els ulls.