Fabián Schalekamp - “El cor del bosc”

El treball que des de fa anys i d’una manera tàcita desenvolupa Fabián Schalekamp (Palma, 1964) constitueix un exemple de rigor i coherència en el context de la plàstica balear.

Nascut en una família d’intel·lectuals —son pare, Jean Schalekamp, era un reconegut escriptor i, sa mare, Muriel D. Hess, artista plàstica—, fou educat en uns principis de respecte cap a la natura que, amb el temps, s’han convertit en l’eix vertebrador d’una obra que ha anat transitant àmbits com els de l’escultura, el dibuix, la fotografia, la intervenció, la instal·lació o l’environament, i que sempre ha estat reticent a exhibir, sens dubte convençut que l’única raó de ser d’una peça era el seu nexe amb el medi ambient i que qualsevol altre argument al marge d’aquest principi era accessori i, per tant, prescindible.

“Quan entr al bosc no sent els ocells, sinó el batec de les arrels. Davall els meus peus s’estén una xarxa invisible que comparteix aigua, nutrients i memòria. Res no viu sol. El bosc existeix perquè cadascun dels seus elements sosté els altres en un equilibri silenciós i persistent”, ens diu Schalekamp, i branca a branca forma un bosc imaginari —una evocació al bosc interior que tots duim d