Fundació Studium Aureum: Concert núm. 2, La sonata romàntica

La sonata romàntica: forma, passió i lirismeEl recorregut que proposa el programa d’avui ens convida a descobrir l’evolució de la sonata per a violí i piano des de l’herència del classicisme fins a la plenitud del Romanticisme. A través de tres obres cabdals de Ludwig van Beethoven, Edvard Grieg i Johannes Brahms, assistim a la transformació d’un gènere que, sense renunciar a l’equilibri formal, esdevé un espai privilegiat per a l’expressió personal, la intensitat dramàtica i la recerca d’una veu pròpia.En la sonata clàssica, el violí i el piano encara conserven, en molts casos, una relació hereva de la tradició de la sonata amb acompanyament: el piano assumeix bona part de l’estructura harmònica i temàtica, mentre que el violí hi aporta la seva capacitat cantabile. Al llarg del segle XIX, aquesta jerarquia es transforma progressivament. Els dos instruments passen a compartir el protagonisme, a dialogar, a confrontar-se i a complementar-se en una construcció musical comuna. El piano deixa de ser un simple suport per esdevenir un interlocutor de ple dret, amb una escriptura de gran exigència tècnica i expressiva.