Manuel Sol Mateo. Cuerpos sonoros, almas detenidas

MANUEL SOL MATEOCuerpos sonoros, almas detenidasUn paseo por las calles de México en el siglo XXManuel Sol Mateo - veu i posada en escenaMateo Tonatiuh - guitarra"Cuerpos sonoros, almas detenidas" neix de la trobada entre llenguatges independents que Octavio Paz proposava a l'exposició Instante y revelación juntament amb Manuel Álvarez Bravo: ni el poema comenta la fotografia ni la fotografia il·lustra el poema; entre tots dos sorgeixen afinitats, oposicions i correspondències lliurades a la imaginació de l'espectador.A aquest diàleg s'hi incorpora ara la cançó mexicana, nascuda i transformada al llarg del mateix segle que va recórrer Manuel Álvarez Bravo amb la seva càmera.Durant aquest passeig pel Mèxic del segle XX, la veu i la guitarra es converteixen en cossos sonors capaços de retornar aquestes imatges al present durant el breu temps d'una cançó.A Cara al tiempo, Octavio Paz troba en les fotografies de Manuel Álvarez Bravo un temps suspès: un trànsit entre l'ull, la imatge, el llenguatge, la sensació i la percepció.La cançó participa d'un gest semblant. Una emoció fugissera —una nit, una absència, un desig, un dol— queda detinguda en paraules i melodia.